Nacions Unides

naciones unidas

El treball que realitzem respecte a les Nacions Unides és, d’una banda, destinat a ONG, i de l’altra, a particulars.

Per a les ONG i altres grups interessats preparem o revisem informes paral lels (shadow reports) per ser presentats als diversos òrgans de supervisió dels tractats de Nacions Unides.

A nivell particular, tots hem sentit parlar de les Nacions Unides, en major o menor mesura, però no tothom sap com Nacions Unides pot ajudar-nos en un problema que hem tingut.

Primer explicarem breument els objectius de les Nacions Unides i com funciona, per finalment aclarir com ens pot ajudar a títol individual. Els objectius i funcionament poden ser trobats en la Carta de Nacions Unides. Els facilitem un enllaç per si fos del seu interès: Carta de Naciones Unidas.

Els propòsits els trobem en l’article 1. Són propòsits de les Nacions Unides mantenir la pau i la seguretat internacional, fomentar entre els països relacions d’amistat i la cooperació internacional en la solució de problemes.

Pel que fa a la tasca de lluitar per la protecció dels drets humans es van crear una sèrie de documents coneguts com a Carta Internacional de Drets Humans que inclouen la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966), el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) dos protocols facultatius del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i un del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Posteriorment es van crear diversos convenis que han ampliat més la protecció a col·lectius en concret i a situacions de risc.

Actualment, per monitorar si els diversos Estats compleixen amb els diferents tractats en matèria de drets humans, existeixen 9 òrgans formats per diversos experts, els quals, a través de “recomanacions finals” i d’ “observacions generals”, generen estàndards internacionals d’interpretació dels tractats, per mitjà dels informes periòdics que es fan sobre cada Estat en relació amb cada conveni.

Són els següents:

  • Comitè de Drets Humans.
  • Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
  • Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial.
  • Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona.
  • Comitè contra la Tortura.
  • Comitè dels Drets de l’Infant.
  • Comitè per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars.
  • Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
  • Comitè contra les Desaparicions Forçades.

Per a més informació sobre aquest tema, vegin el següent enllaç.

Tots els Comitès (excepte el Comitè per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars) permeten l’accés a títol individual, i depèn del país que considerem que ens ha vulnerat algun dret el que es pugui accedir als Comitès . És a dir, per permetre a les persones accedir a títol individual, l’Estat al qual es vol demanar s’ha hagut de ratificar cada protocol acceptant aquest sistema de control.

Hi ha alguns comitès molt recents, per tant el nombre de casos són pocs o cap. Per exemple, el Comitè dels Drets dels Infants accepta peticions individuals des d’abril de 2014. El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals accepta casos individuals des de maig de 2013. Els criteris d’accés són els mateixos, o molt semblants. S’ha d’haver esgotat la via nacional, o que aquesta sigui ineficient. Alguns comitès, com el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals estableixen un límit temporal d’un any, en canvi el Comitè de Drets Humans no posa un límit temporal, tot i que és recomanable anar tan aviat com sigui possible.

Cal destacar que els comitès emeten observacions, no són sentències, sinó recomanacions. Malgrat aquest caràcter orientatiu, l’experiència en el Comitè de Drets Humans, el més antic, ens demostra que els estats, en la seva immensa majoria segueixen les recomanacions de Nacions Unides. Aquest Comitè és per tant el més assentat i controla l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Accepta peticions individuals des de 1976.

En general, no s’examinen casos que hagin estat sotmesos a altres tribunals internacionals, com seria el Tribunal Europeu de Drets Humans. Malgrat aquest criteri, són nombrosos els casos que han estat rebutjats en tribunals regionals, com el prèviament esmentat, i finalment han estat admesos pel Comitè de Drets Humans.

Cal anar cas per cas per poder veure si es donen els requisits, si hi ha una possible vulneració dels diversos drets protegits pels Pactes i Convenis.

En aquest sentit, s’ofereix a totes aquelles persones que ho desitgin la possibilitat d’estudiar el cas per valorar si és susceptible de ser examinat per algun dels diversos comitès.